Pica'm

Bromera ha contractat l’obra de la recent Premi Nobel de Literatura 2009 Herta Müller, inèdita fins ara en la nostra llengua. Per a la concessió del guardó, el 10 de desembre, estaran disponibles a les llibreries els dos primers títols de l’autora que l’editorial publicarà en la col·lecció «L’Eclèctica»: L’home és un gran faisà en el món i La bèstia del cor.

Aquesta última es llança simultàniament amb la versió en castellà a càrrec de Siruela. Per a la primavera del 2010, Bromera té previst publicar En terres baixes i Atemschaukel, considerada per la crítica internacional l’obra més poderosa de l’autora.

Amb aquesta incorporació, el catàleg de Bromera reuneix el gruix de l’obra de tres Premi Nobel de Literatura: l’egipci Nagib Mahfuz, el turc Orhan Pamuk, i ara, la romanesa descendent de la minoria suàbia del seu país Herta Müller. Tots tres són representants d’una literatura arrelada als seus orígens, presents d’una o altra manera en el seu treball, i lloats precisament per exercir de cronistes excepcionals de les societats que representen. La publicació d’aquests tres autors fa palesa la voluntat de Bromera per fer arribar al públic el més destacat del panorama internacional en la nostra llengua, sense deixar de potenciar la literatura feta a casa nostra i donar-li veu. A més, en el catàleg de l’editorial també trobem títols d’altres guanyadors del Nobel, com ara Dario Fo o Harold Pinter.

L’escriptora Herta Müller ha sigut la gran sorpresa dels Nobel d’enguany per ser una autora desconeguda fins ara per al gran públic. El passat 8 d’octubre l’acadèmia sueca feia públic el veredicte del Premi Nobel de Literatura, que era atorgat a l’autora germanoromanesa, la dotzena dona a rebre el guardó, perquè les seues novel·les «dibuixen els paisatges dels desposseïts amb la concentració de la poesia i l’objectivitat de la prosa». L’autora confessava la seua sorpresa perquè, tot i que el seu nom sonava com a candidat a rebre el guardó el dia abans de la concessió, pensava que aquest any no seria possible perquè «tot el món està en el 20é aniversari de la caiguda del Mur i jo vaig contant una història de deportacions», amb referència a la seua última obra. Precisament el jurat va valorar en el veredicte el destí de les minories alemanyes als països del centre d’Europa que representen les seues obres. Tot i la grandesa d’aquest reconeixement literari, Müller ha afirmat que «és bonic, però no em canviarà. La meua necessitat interna és escriure, la resta és afegit».

La literatura d’aquesta autora està impregnada de vivències personals, com ella mateixa ha explicat: «tot el que he escrit està relacionat amb el que em va tocar viure durant trenta anys sota una dictadura». La seua prosa ha estat descrita com combativa, per ser una de les últimes veus que demana justícia per als desemparats i oblidats per la Història, en defensa de les minories i contra els totalitarismes, dura, lúcida i mordaç, amb fortes dosis de lirisme. Els relats esdevenen inquietants històries sobre l’anul·lació psíquica del dissident, però també imatges d’una enorme densitat poètica i gran sensualitat. Per a Müller, «el llenguatge no existeix, sorgeix a través del text, de l’intent de dissoldre les meues vivències i recompondre-les d’una manera completament diferent. Solament així apareix la possibilitat d’apropar-se a la realitat».

L’home és un gran faisà en el món retrata la desintegració d’una comunitat germànica a la Romania rural, dins d’una atmosfera opressiva d’insòlita cruesa. Sens dubte, és un relat que palesa la qualitat literària de Müller per la vivor de les imatges que empra, el ritme i la modulació de la prosa. D’altra banda, La bèstia del cor, distingida amb el premi IMPAC, narra la història d’un grup d’amics, estudiants, professors i enginyers que sucumbeixen a la dictadura romanesa i se suïciden. Müller ofereix en aquesta obra una reflexió sobre la sinceritat i l’engany, sobre com les persones «es converteixen en un error elles mateixes».

Herta Müller (Nitchidorf, Romania, 1953) descendeix de la minoria alemanya. Va estudiar filologia germànica i romanesa a la Universitat de Timisoara i es va veure obligada a l’exili pel seu paper en defensa dels drets de la minoria alemanya. Des del 1987 viu a Berlín. Autora de 22 llibres entre novel·les, poesia i assaig, ha estat guardonada amb alguns dels premis més importants d’Alemanya, com ara el Kleist, el Würth, l’Aspekte i el Joseph Breitbach. El 10 de desembre recollirà el Premi Nobel de Literatura 2009.