Pica'm

Els guanyadors de les diferents modalitats dels Premis  Ciutat d’Alzira 2009 van recollir l’estatueta dissenyada per l’artista Manuel Boix la nit del divendres , en el tradicional sopar de lliurament dels premis. L’acte va estar presentat per l’actor Sergio Caballero, amb l’acompanyament musical de Rumbau Grup de Metalls i hi van assistir 900 persones, entre les quals hi havia una gran representació del món de la política, la cultura, l’educació i l’economia.

Joan Pons és el guanyador del XXI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb La casa de gel. El XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha estat per a Amador Menéndez per Una revolución en miniatura. Nanotecnología y disciplinas convergentes. L’XI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta ha correspost a El valencià de Bernat i Baldoví: del passat al futur. Ideologia i tast lèxic, d’Abelard Saragossà, mentre que el IV Premi de Poesia Ibn Jafadja l’ha guanyat Antoni Prats amb La joia.

D’esquerra a dreta: Abelard Saragossà, Amador Menéndez, Pep Castellano, Maria Carme Roca, Antoni Prats i Joan Pons.

Tal com ja es va fer públic, el IV Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca ha estat per a Piti Español amb Mans quietes!; Maria Carme Roca ha rebut el XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil per Fantasfrizy, mentre que La violinista de París, de Joan Pla, ha estat distingida com a finalista del Premi Bancaixa, i Pep Castellano, autor de Bernat, un científic enamorat, ha estat guardonat amb el XIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

A aquesta edició s’havien presentat un total de115 originals i els guanyadors es repartiran una dotació global de 82.000 €.

El XXI Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira, dotat amb 18.000 € per l’Ajuntament d’aquesta localitat, ha correspost a La casa de gel, de Joan Pons. La història d’amor incondicional de Simó Vallès -qui s’autodenomina «l’home més lleig del món»- el fa descobrir l’horrible secret que va obligar son pare a construir una casa de gel per a protegir la família. I és que només quan s’hagen fos les parets d’aquesta casa fictícia, Simó serà capaç de trobar la veritat del seu passat i comprendre el misteri de la profunditat de l’amor.

Joan Pons (Ferreries, Menorca, 1960) és llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i autor d’una desena de novel·les, per les quals ha rebut premis com el Francesc d’Albranca, el Joan Ramis i Ramis, el de la Fundació Enciclopèdia Catalana o el Joaquim Ruyra. Barba-rossa, que es publicarà en rus en breu, i Sorra a les sabates, distingida entre les tres millors del 2005 segons el jurat del Premi Salambó, són els seus últims títols.

Una revolución en miniatura. Nanotecnología y disciplinas convergentes, d’Amador Menéndez, és l’obra guardonada amb el XV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, dotat amb 18.000 € per la Universitat de València. Aquesta obra ens mostra els avenços més recents en nanotecnologia -enginyeria a escala atòmica- i les seues aplicacions en camps que afecten la nostra vida quotidiana, com ara la medicina o les tecnologies de la informació.

Amador Menéndez (Oviedo, 1969) és doctor en química per la Universitat d’Oviedo. És investigador en el Centre d’Investigació en Nanomaterials i Nanotecnologia (CINN) -centre mixt d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), del Govern d’Astúries i de la Universitat d’Oviedo- i en l’Institut Tecnològic de Materials d’Astúries (Fundació ITMA). En l’actualitat, investiga en l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT).

El jurat de l’XI Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta -que la Mancomunitat dota amb 10.000 €- ha distingit El valencià de Bernat i Baldoví: del passat al futur. Ideologia i tast lèxic, d’Abelard Saragossà. Aquest llibre explica la visió de Bernat i Baldoví pel que feia a la llengua dins la societat valenciana i quin model lingüístic buscava i va elaborar. Abelard Saragossà (Silla, 1954) és lingüista i compagina la docència a la Universitat de València amb l’escriptura d’articles i llibres. Entre les seues obres hi ha Criteris de la normativa, El valencià del futur, Gramàtica valenciana raonada i popular i Reivindicació del valencià (Premi d’Assaig de la Generalitat).

Un dels guardons que, tot i ser dels últims a incorporar-se al certamen, té una participació més elevada, el IV Premi de Poesia Ibn Jafadja -patrocinat amb 6.000 € per la UNED- ha estat per a Antoni Prats per La joia. Aquest poemari tracta de l’alegria intensa de viure, que no és el mateix que l’alegria esbojarrada i passatgera. Antoni Prats (Sueca, 1946) és doctor en filologia catalana i fa de professor de Secundària. La seua trajectòria literària se centra en la poesia. A més d’haver format part de diverses antologies poètiques, ha publicat L’esfinx (Bromera, 2008), que va guanyar el Premi Alfons el Magnànim de Poesia. És també el director de la revista de literatura L’Aiguadolç.
Narrativa juvenil i infantil i teatre
D’altra banda, hi ha tres categories dels Ciutat d’Alzira 2009 els veredictes de les quals ja s’han fet públics: el IV Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca, el XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i el XIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre.

El IV Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca -dotat amb 8.000 € per l’Ajuntament d’Alzira- ha sigut per a Mans quietes!, de Piti Español. Aquesta obra mostra el que en principi anava a ser una reunió tranquil·la entre pares i professors en un centre escolar, que de sobte es capgira en una discussió acalorada en assabentar-se que s’ha produït una agressió en una festa a l’escola. A partir d’aquest moment, els equívocs se succeeixen i deixen al descobert els racons més foscos de cadascun dels personatges. L’obra s’ha representat amb un gran èxit de crítica i públic de la mà d’Albena Teatre. Piti Español (Pere-Jordi Español, Barcelona, 1954) és un escriptor polifacètic, narrador, dramaturg i guionista de televisió i cinema. Ha sigut el creador dels guions d’algunes sèries televisives d’èxit i també dels guions de La vida de nadie, Bullying i Otros días vendrán, pel qual va ser nominat, juntament amb Eduard Cortés, al Goya al millor guió original. Mans quietes! és la seua primera obra.

El veredicte del XIV Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil i del XIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre es va fer públic el 6 de novembre. Fantasfrizy, de Maria Carme Roca, va obtenir el Premi Bancaixa, que l’entitat bancària patrocina amb 18.000 €. Es tracta d’una novel·la que ret una mena d’homenatge a l’escriptora anglesa Helen Beatrix Potter. La seua protagonista, Hannah Potter, apareix en una fotografia al costat d’un fantasma. Qui és aquell fantasma i què vol? Per què no té massa èxit a l’hora de personificar-se? El germà menut de Hannah, Harry, creu que és un espectre friky i crazy, un autèntic fantasfrizy. Maria Carme Roca (Barcelona, 1955) és historiadora i filòloga. Des del 1997 ha publicat una quarantena de títols, tant per al públic infantil i juvenil com per a adults. Per la seua trajectòria literària, ha rebut diversos premis, com ara el Nèstor Luján de novel·la històrica, el Barcanova de literatura infantil i juvenil, el White Raven’s, el Lola Anglada de contes per a infants o el Don-na de narrativa.

A més, el jurat del Premi Bancaixa ha volgut distingir com a finalista La violinista de París, de Joan Pla. Aquesta obra és una història d’amor entre un jove estudiant de Belles Arts i la violinista de la Place du Tertre, que desembocarà en una aventura trepidant per terres de Bretanya.

Pep Castellano ha sigut l’autor guardonat amb el XIV Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, que Edicions Bromera dota amb 4.000 €. La seua obra, Bernat, un científic enamorat, és un relat senzill, actual i divertit, protagonitzat per una xiqueta futbolista, un científic boig i un seguit d’amics i familiars. Pep Castellano (Albocàsser, 1960) és pedagog, escriptor i contacontes. Ha publicat una trentena de llibres, la majoria de literatura infantil i juvenil, pels quals ha rebut guardons com el Samaruc, el Ciutat de Borriana, l’Enric Valor, el Ciutat de Torrent o el Carmesina.