XosĂ© Manoel Núñez Seixas Ă©s possiblement un dels majors experts en l’anĂ lisi històric i sociològic dels nacionalismes a l’estat espanyol. L’editorial Afers, amb la col·laboraciĂł de Publicacions de la Universitat de València acaben de publicar el seu llibre “Internacionalitzant el nacionalisme. El catalanisme polĂtic i la qĂĽestiĂł nacional a Europa (1914-1936)” dins de la col·lecciĂł “El mĂłn de les nacions”.Â
Arran de l’esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914, va tenir lloc una globalització de les aspiracions dels nacionalismes sense Estat. El catalanisme també va recollir molts dels debats teòrics que llavors es van desenvolupar a l’escena internacional, reformulant les seues aspiracions d’autogovern i revitalitzant-les, mirant enfora i inspirant-se en altres nacionalismes europeus.
DesprĂ©s de la pau de Versalles del 1919, una bona part del catalanisme polĂtic va adaptar a les circumstĂ ncies de Catalunya el marc discursiu i teòric de les reivindicacions de les nacions sense estat en termes de «minoria nacional», susceptible d’ésser protegida pels tractats de minories de la Societat de Nacions. El catalanisme, i en particular la Lliga, va dur a terme una intensa activitat protodiplomĂ tica, que va portar alguns dels seus lĂders, com ara Joan Estelrich i Francesc Maspons i Anglasell, a jugar un paper de relleu al si del moviment europeu de les minories nacionals.
Durant els anys de la Segona RepĂşblica espanyola, tanmateix, el moviment de les minories europees va esdevenir una opciĂł atractiva nomĂ©s per als grups independentistes. Mentrestant, d’una banda, el catalanisme conservador privilegiava l’estratègia d’intervenir a la polĂtica exterior de l’Estat republicĂ , i, d’altra banda, començava a consolidar-se un discurs, sobretot al si d’Esquerra Republicana, que avançava la idea d’una «Europa de les nacions» per damunt dels Estats constituĂŻts
Podeu saber mĂ©s des d’acĂ.
Comparteix-ho
(sense valoraciĂł encara)
Deixa un comentari