Està de moda el terme “Pagafantes” que és el mateix que fins ara coneixÃem com a “home-tampó“, aquell amb qui pots anar a la piscina, muntar a cavall, ballar… l’unic que no pots fer amb ell és tindre sexe. Recordes el monòleg de “Te quiero… pero solo como amigo“?? (del que, per cert, han fet un curt) doncs el protagonista d’aquest monòleg és un pagafantes total. Ell vol estar amb ella, però ella el veu com a un amic, o pitjor encara, com a un germà …
Tots hem sigut Pagafantes en algun moment de la nostra vida. Homes i dones, ens hem estavellat contra un mur de comprensió i amistat quan nosaltres volÃem més…
Fins on som capaços d’humiliar-nos per vore si cau alguna cosa?? És un tema dramà tic si ho vius tu mateix, però vist des de fora té molta grà cia…
Amb aquest argument s’estrena ara al cinema Pagafantas, que com diu el director de la pel·lÃcula, Borja Cobeaga, “el que fa més por en el món és que una tia t’estime soles com a amic; més que un psicòpata amb una destral“.
Però no patiu, pagafantes del món, que hi ha una Associació d’ajuda al pagafantes, on poder compartir les vostres penes, on vos donen consells, i podeu fer terà pia de grup:
Comparteix-ho
(5,00 sobre 5)
Visca el pagafantisme!
paubarrina, 2 juliol 2009 14:19