Pica'm

El BLOC de València ha pres una determinació històrica, cridar a la participació del més antic acte del 9 d’octubre dels que es celebren: la processó cívica  del cap-i-casal. Una fita que el feixisme local ha rebut com una puntellada on més mal els fa; al segrest del valencianisme temperamental mitjançant l’univers simbòlic que el sustenta. Com era previsible han contestat de la única manera que saben: amenaçant.

Des dels temps de la Joventut Valencianista s’ha fet difícil trobar al nacionalisme valencià entre els actes oficials - els de tots i totes- mentre la presència d’elements clarament feixistoides ha anat en augment  ja sense la necessitat de revestir-se d’un aparent valencianisme. M’estic refererint als grups explícitament d’ultradreta com España 2000, o Democracia Nacional, que acompanyen al GAV i que tracten d’acostar-se al  que el professor Ariño denomina “valencianisme temperamental” per tal de camuflar als ulls de l’espectador el seu marcat discurs antivalencià i totalitari.

Després que just ara fa 30 anys s’encetara la Batalla de València amb una confrontació brutal a la processó cívica han estat uns quants els intents del valencianisme per recuperar el seu espai natural. Recorde com als 90, l’altra cara de la moneda de la Joventut Valencianista, l’ACV Tirant lo Blanc va desfilar amb banderes blanques per tal de reclamar la concòrdia entre valencians. Més recentment , al 2001, ho va fer la plataforma sant Dionís que agrupà a antics membres de la JV,  amb Valencianisme.com,  el Tirant i membres del  BLOC JOVE. Els més recents intents han estat protagonitzats per les joventuts del partit nacionalista i són el precedent directe de la convocatòria actual.

Durant este temps l’anticatalanisme activista  ha anat  minvant socialment  de manera directament proporcional a la seua exacerbació i radicalització.

Una cosa és que a força de molts factors el recel cap als veïns del nord haja acabat per arrelar a l’ideari de bona part de la societat valenciana i una altra ben diferent és que esta mena de grupuscles que promouen l’odi i sovint l’expressen amb violència no estiguen acusant les baixes i el rebuig d’una societat valenciana cansada del conflicte.

Així, esta setmana, en diverses pàgines de l’entorn antinacionalista podiem llegir coses com ““ke vinguen a burlarse i els rebrem com toca, a punyaes i pataes”, “se van a ir calentitos a sus putos condados catalanes”, “L’unica eixida que teniu es la vostra desaparició i eliminació com a tumor maligne que sou, el mal se lleva des de l’arrel.” i fins i tot alguna referència a Guillem Agulló mort a mans de l’extremadreta.

Unes amenaces que tracten de generar terror entre les files valencianistes per mantindre la seua victòria fins al moment més clara:  impedir la normal i lògica presència del valencianisme en el  seu dia gran. Una fita que esdevé alguna cosa així com convertir el dia de l’orgull gai en el dia de l’homofòbia, o el dia internacional de la dona en una apologia a la violència masclista.

La formació que lidera Enric Morera ha reaccionat amb calma reclamant a la delegació del Govern que faça el seu treball  i denunciant tot allò denunciable, que no és poc. I també destacant que la seua presència als actes oficials del 9 d’octubre no és només una conseqüència lògica de ser la plataforma unitària del valencianisme progressista sinó també una qüestió de conviccions  democràtiques. I no els manca raó.

Tres décades després de l’inici de la Batalla de València el valencianisme no pot deixar passar ni un minut més permeten i tolerant la seua estrangerització, humiliació i arraconament pels qui carregats d’odi i demagògia els foragitaren  de manera violenta d’aquell espai que molts anys abans, el propi valencianisme del que són hereus havia fet possible.

Cada any arribat el 9 d’octubre celebrem la conquesta de València per part de Jaume I i amb ell el naixement del poble valencià. Amb la crida del BLOC, enguany el valencianisme té l’oportunitat de reconquestar el seu espai i amb això procurar el seu renaixement. De ben segur seran bona tropa.