Deixar un nóvio llegint-li fragments del teu diari on escrius si en va ser, de roÃ, no és molt adequat. Però ho és menys encara traure el manual de psicologia i explicar-li que el nostre ha sigut un amor buit perquè només hi havia compromÃs.
Es parla molt de l’amor. N’hi ha que confonen la passió i la intimitat amb l’amor i pensen que estar enamorats és atraure’s molt i estar molt vinculats l’un a l’altre. Tanmateix, si falta el compromÃs l’edifici s’ensorra. D’altres, pensen que la passió és amor.
I no, és encapritxament. Potser queda amor quan acaba la passió i queda tota la resta, qui sap.
De tota manera, no cal obsedir-se amb estos temes. L’amor, al cap i a la fi, toca viure’l amb naturalitat i calma. El que haja de vindre, vindrà , i no hi podrem fer res. Ni per a aturar-ho ni per a forçar-ho. Això sÃ, mirem de no repetir les nostres errades. Jo mateix esperaré diversos mesos abans de considerar que un rotllo pot anar a més. Que els prÃnceps blaus fa temps que s’extingiren.
Comparteix-ho
(sense valoració encara)
M’agrada el que escrius…
Rafa, 18 desembre 2009 00:24