Amb tots els respectes per Vicent Soler i pels altres dos candidats al rectorat de la Universitat de València que desconec, l’altre candidat, Antoni Furió representa una renovació drà stica de la institució. Sense rèmores partidistes, aporta-hi una visió ideològica que el conjunt de la societat valenciana necessita per a créixer en tots els aspectes. A més a més, Furió compta amb les armes psicològiques adequades per a saber aplicar un programa singular sense caure en radicalismes banals.
Un paÃs és una percepció determinada del món i també una manera de projectar-se segons les seues necessitats. La Universitat de València hauria d’intervindre en la societat valenciana més enllà de la preparació eficient dels seus alumnes en matèries de docència habitual. És a dir,
ocupar el lloc que Furió reconeix en el seu ideari i que comporta una interrelació acadèmicosocial que renove els fonaments d’un paÃs fins ara caduc i provincià .
Amb Antoni Furió podrÃem per fi deixar de no comprendre la nostra gent i oblidar la tònica d’anar de fracà s en fracà s. Potser obrim massa les expectatives que ens mostra el candidat, potser caldrà una certa contenció. Però amb Furió hi ha molt més que el desig d’un cà rrec, perquè
Comparteix-hola seua trajectòria com a historiador i humana assenyala la convicció de la funció social del coneixement i de les estratègies que poden canviar els camins errats d’un poble.
(sense valoració encara)
Estic totalment d\\\’acord, en vista dels temps que està vivint la societat valenciana en general i la Universitat de València en particular, que l\\\’Antoni Furió pot ser el Rector adeqüat que necessita el món universitari. És per això que demane a l\\\’electorat que vaja amb compte i analitze què és el que convé avui a la Universitat de València.
Francesc Jover i DomÃnguez, 11 febrer 2010 20:20