Pica'm

L’empresa de jugadors Val Net acaba de celebrar el seu quart aniversari. Durant tot este temps, Val Net ha lluitat contra tot i contra tots per modernitzar l’escala i corda. Mai abans s’havia intentat reunir sota el mateix paraigües tot el món professional de la modalitat. I encara està per veure si s’aconseguirà.

Perquè el primer entrebanc que s‘ha trobat l’empresa ha sigut la viabilitat econòmica, que encara hui és el problema més greu. Segons s’explica al magnífic llibre de Paco Cerdà i Puri Mascarell editat per la Universitat de València ‘La revolució va de bo!’, i citant fonts de l’empresa, l’únic que ha aconseguit Val Net en quatre anys és reduir pèrdues. De beneficis ni se’n parla.

A la pèssima planificació dels inicis s’ha sumat una crisi econòmica galopant que ataca directament a les seves principals fonts d’ingressos: Venda d’espais de publicitat, venda d’entrades, i travesses. A ningú se li escapa que el retall en les despeses de particulars i empreses comença per les considerades accessòries. Posar diners en la pilota, anar a una partida i, sobre tot, jugar-se una bona suma als rojos o als blaus són considerats luxes prescindibles. Lògic.

Però la crisi no ha sigut l’únic enemic que s’ha trobat Val Net. La mala sintonia amb la Federació de Pilota Valenciana (FPV), de la qual són culpables ambdues entitats a causa dels seus responsables, que pensen més amb el baix ventre que amb el cap, i que tenen més present la notorietat pública que el bé de la pilota valenciana, ha donat com a resultat que Val Net tinga mala premsa.

Lluny de veure-la com una empresa dedicada a fer créixer la pilota (per interès, per descomptat), una bona part del públic la veu com una manera d’enriquir-se dels seus fundadors, que no entenen res. No paren de posar-los, i damunt se’ls critica per forrar-se.

I tot això és, en part, gràcies als comentaris públics i privats que ha realitzat en els últims anys Ramón Sedeño, president de la FPV, i del seu cap de premsa no oficial, Alberto Soldado, periodista de Levante-EMV. Una parella de boicotejadors perversos.

Alguns errors propis de Val Net també han contribuït a la seva mala premsa. Fer les coses per testiculina té pros, però també contres.

En línies generals, algú com jo, que s’estima la pilota per damunt de tot, només pot arribar a la conclusió que, de moment, el naixement de Val Net ha donat a la pilota quatre anys bons. Més partides, més tornejos, més competicions oficials i més llargues i, no ho oblidem, esportistes professionals amb drets laborals com qualsevol altre treballador.

Però no serem ingenus. Val Net té davant un futur econòmic molt negre. I el camí de reduir el nombre de professionals per descarregar-se de despeses fixes que ja s’albira, i que ha provocat que molts jugadors tornen al sistema d’anar a jornal, va contra la seva pròpia naturalesa, contra l’essència i l’objectiu del naixement de Val Net. Estarem atents. I ho contarem al Pica’m.