Pica'm

De matí hem intervingut la pacient que ahir vam ingressar. Existeixen diferents motius per no haver-la operat ahir, però en resum podem dir que és impossible preparar una cirurgia de nit, sense el personal local que treballa a l’hospital, ja que ells saben on guarden el material i què fer si alguna cosa no funciona correctament, de forma que no ens volíem arriscar a començar sense unes garanties mínimes.

Així doncs, este matí i com més ràpid hem pogut, sempre tenint en compte el ritme camerunés, hem intervingut la xiqueta. Tenia una peritonitis purulenta difusa secundària a una perforació de l’úter com a conseqüència de l’avortament que li practicaren la setmana passada. De pura casualitat he descobert dintre de l’úter l’extrem de la sonda que van gastar per al raspat-avortament-atemptat.

Estava aspirant i fent camp i he notat que l’aspirador tocava una cosa de consistència dura. M’hi he fixat i he vist que era blanc i en extreure’l amb les pinces hem descobert què era. Donat que la pacient estava en unes condicions físiques pèssimes, hem intentat fer el menor dany possible i per això ens hem limitat a tancar la perforació, cobrir-la amb peritoneu i una trompa. Rentat abundant, drenatges de rentat i tres avemaries. Li hem pautat tot l’antibiòtic que tenim ací i hem provat a remuntar-la.

En eixir del quiròfan estava regular-malament, però esta nit hem passat a vore-la i la veritat és que s’havia recuperat bastant bé. És molt prompte per avaluar la situació, però si comparem com estava i com l’hem vista a última hora, podem dir que la cosa no va malament del tot. De tota manera, i pel que ací diuen, mai se sap què passarà.

La resta del matí ha estat força tranquil. Els pacients que vam operar ahir estan molt bé. L’hèrnia serà donada d’alta dilluns. Hui és dissabte i només treballem mig dia i per això hem organitzat una excursió per dinar a un lloc xulíssim. Al final del riu Lobé (és el que cal navegar per visitar els pigmeus) hi ha unes cascades abans de la desembocadura al mar. Hi viu un tal Marcopolo que ha muntat un xiringuito on et serveixen camarons amb creïlles i plàtan (i les corresponents begudes gegants) al peu de les cascades. Els camarons estaven boníssims i me n’hauré menjat uns quaranta.

Hi hem estat fins que s’ha fet de nit xarrant, descansant, passejant… El camí per arribar a esta platja és una espècie de carretera de fang que travessa alguns rius. Se suposa que fa anys hi destinaren una partida de diners per asfaltar-la i construir-hi ponts, però sembla que algú desvià eixos diners per construir un hotel.

Hem comprovat com no només al País Valencià hi ha corrupció urbanística.

Enguany han tornat a destinar diners per acabar-la, però em fa la impressió que la cosa no avança. Hem passat per tres ponts i la cosa anava de mal a pitjor. Només m’he atrevit a fer una foto en el que he considerat el més segur i consistent. Quan passàvem pels altres dos, m’he limitat a resar. El viatge de tornada m’ha tocat fer-lo al portaequipatges del cotxe de merda per la carretera de merda.

Quan encara érem a la platja, hem comentat que tots ens sentíem una mica enganyats o desinformats per part de l’organització respecte a allò que ens havien dit abans de vindre a Camerun. Hi ha gent molt cremada i alguns, fins i tot, se’n tornaran abans del període acordat perquè s’abusa dels col·laboradors. Per si fóra poc, alguns dels treballadors locals contractats no peguen brot. Ens han contat que la primera setmana que la resta del grup passà ací fou realment lamentable: moltes guàrdies d’urgències nocturnes seguides que s’allargaven de vesprada, alguns pacients morts…

Hem decidit traslladar el nostre parer a la coordinació de l’ONG. Per a l’equip quirúrgic el problema vindrà quan ens quedem sols, perquè haurem d’assumir les patologies mèdiques. No obstant això, som els que menys temps portem ací i jo, de moment, no em sent ni cansat ni desanimat. Ja vorem, però, com ho solucionem.

Durant el sopar hem acordat, si no plou, anar demà diumenge -el nostre dia lliure- d’excursió a un poble de pescadors que tenim ben a prop. Primer, però, provarem a descansar una miqueta, i ho dic així perquè ací a la vora tenim una discoteca que tanca a altes hores de la matinada. Com no sóc d’anar a estos lloc, em gitaré per intentar recuperar una miqueta de son.