Que la mitat de les pel·lÃcules projectades a Catalunya siguen en català : això marca la llei del cinema promoguda pel govern tripartit. Com a protesta, un fum de sales han tancat per un dia perquè els exhibidors consideren que esta mesura els afonarà encara més.
Sense valorar la norma que es debat, no és normal que en un paÃs on la majoria de la població fa servir el català només es projecte un 3% de films en la llengua pròpia.
Mentrestant, als cinemes de casa nostra el català té una presència quasi simbòlica. Iniciatives de les universitats públiques permeten que puguem gaudir d’algunes sessions dels èxits en taquilla diverses voltes cada any. També alguna sala de fora del circuit comercial du de tant en tant pel·lÃcules en la llengua dels valencians. I prou.
L’excusa per a impedir la normalització del català als cinemes és la falta de demanda. No programen pel·lÃcules en la llengua del paÃs perquè pensen que el públic no en vol. Des de la ingenuïtat: si no en fan, com carat saben si en vol o no?
Comparteix-ho
(sense valoració encara)
Deixa un comentari