Pica'm

Aquesta setmana la economia espanyola ha sofrit un dur ajust per part dels mercats. Les dificultats que travessen els països coneguts com els PIGS (Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya) ha provocat fortes baixades en les borses i un fort desgast del seu deute públic.

La setmana passada acabava amb una davallada generalitzada als index borsaris dels països europeus amb problemes. A l’Estat Espanyol el IBEX 35 presentava una de les majors baixades de la història amb -5,94% i el diferencial amb el deute alemanya a 10 anys arribava a superar el punt porcentual.

La reacció dels mercats no solament ha posat en qüestió l’economia dels països perifèrics amb problemes, si no que ha posat en dubte la solidesa de la unió monetària europea. És una de les primeres ocasions en que l’euro s’ha vist com un impediment de cara a la recuperació d’alguns països. El fet de que la política monetària siga comuna i recaiga sobre el Banc Central Europeu impedeix alterar el valor de la moneda per tal de poder superar més fàcilment els cicles econòmics. La realitat de dos “velocitats” diferents en la recuperació econòmica ha fet pal·les les debilitats de la unió monetària i aquest fet ha preocupat força a l’exterior de la UE i sobretot s’ha reflectit en els mercats.

Els elevats dèficits també són un dels factors que han propiciat el clima de desconfiança en l’economia. Tant a Grècia, Portugal com Espanya, els dèficits estan fent augmentar de forma molt notable el deute públic. Tot i que no és del tot objectiu què, tal i com afirmava el comissari europeu Joaquín Almunia, Grècia i Espanya es troben en la mateixa situació. Mentre que Grècia te un deute públic que gairebé arribarà a duplicar el seu PIB, a Espanya el deute públic es troba en nivells relativament baixos i es preveu que toque sostre amb el 75% del PIB. El que si és cert, és que per exemple Irlanda ha adoptat fortes mesures d’austeritat i ha elaborat tot un pla per complir quant abans millor el dèficit màxim del 3%. Els grecs també han fet tres quarts del mateix, tot i que molts experts dubten que el pla siga eficaç i sobretot tècnicament factible.

En canvi, en el cas espanyol la debilitat i la falta de planificació del Govern Central han portat a una desconfiança generalitzada, i això s’ha plasmat en els mercats posant en dubte la consistència de l’economia espanyola.

Si bé, els fets que he apuntat abans són fets i causes reals de la baixada d’expectatives, no és menys cert que la davallada de la setmana passada té un fort component especulatiu. Alguns fons d’inversió i grans fortunes esperen a veure debilitat en algun país per tal d’adoptar estratègies baixistes que els permeten obtenir bons beneficis.