Cada dia estic més convençut que les generacions que vam viure en actiu la transició hem rescatat la nostra llengua d’una mort segura. I també estic cada dia més convençut que li hem donat corda per a durar molt de temps. Les visions estadístiques, superficialment quantitatives, diuen el contrari, són d’un pessimisme patètic. Però les visions més complexes, les que aprofundeixen en els aspectes qualitatius, no fan més que obrir-nos l’esperança del futur.
Nosaltres vam arribar a través de raonaments a comprendre que si havíem renunciat o renunciàvem a la llengua no seríem res, i vam mamprendre l’immens esforç de recuperar-la. Els milers i milers de fills nostres, els milers i milers d’eixos fills i els de pròximes generacions, van rebre la llengua d’ells i nostra com la llengua tan digna com la més digna del món.
I és i serà la d’ells amb tota la normalitat i orgull.
Només ens resta continuar procurant pel prestigi d’eixa llengua.
Comparteix-ho
(sense valoració encara)
És l’última frase on cal insistir: recuperar el prestigi de la llengua.
De tota manera cal tenir present que una llengua no es manté a base de grans escriptors (i la nostra en té, i molts), sinó que el prestigi ha de venir per l’ús de cada dia a les institucions polítiques i culturals. Al Principat de Catalunya sembla que la cosa va rutllant, però el que és al País Valencià (cada vegada més “La Comunidad”, ja ni tan sols “valenciana”) la qüestió la veig molt fotuda; per començar, pensem en els milers d’alumnes que no poden estudiar en català/valencià perquè no se n’han creat suficients places, pensem que el requisit lingüístic per accedir a la docència és un pur tràmit, opensem en l’ús que fan els polítics dels partits majoritaris: o bé en castellà o bé destrossant el valencià. Si els de “dalt” s’avergonyeixen de la “seua” (?) lengua, els de baix els imiten.
P.S. Jo sóc dels qui diuen “aleshores” i, a més “tanmateix” i de vegades “àdhuc”.
Dàrius, 15 juliol 2009 08:52
M’agrada l’optimisme certament, però fa una mica de por quan més d’un company de classe, al veure el bloc escrit en valencià et diu:- Uy en valenciano?En castellano queda mejor, no?-
I parle de gent jove i no d’una de les pitjors frases escoltades.
Águeda Almudena, 16 juliol 2009 03:32
Dàrius i Àgueda, està bé o resulta normal que ens caiga l’ànima a terra de comprovar que ni apliquen la llei pel que fa a la llengua ni la gent en té massa bona opinió.
Però penseu que és una llengua sense estat i, en canvi, d’una producció literària i en moltíssims aspectes que la fa imparable. Si mantenim l’actitud aquesta, optimista, sí, si aconseguim la força psicològica dels moviments socials que s’imposen, personalment no tinc cap dubte quela seua situació millorarà cada vegada més.
ignasi mora, 17 juliol 2009 00:51