La feisbuqueria valenciana s’ha fet ressò de l’entrevista que vilaweb ha fet a Diego Gómez. A uns els ha sentat com una patà en la figa que este home diguera que no descarta presentar-se a les eleccions. Bé això és el que diu el titular perquè ell, el que és dir-ho, dir-ho, no ho diu. A mi sincerament m’agradaria poder-lo votar ja siga en primàries, terciàries o quaternàries. A ell o a qualsevol dels que fa una eternitat mouen cada any milers de persones al voltant d’Escola valenciana, Reviscola, el Voluntariat lingüísic o les Gires musicals que envaeixen els nostres pobles quan arriba la primavera. Esta gent mereix tota la meua confiança. És cert que hem de fer fora el PP i que el PSOE no es garantia de res. Sabem que Jorge Alarte s’ha entrevistat dues vegades amb els arquebisbes valencians però no ha estat capaç de fer-se un café amb Diego Gómez. La regeneració d’este País ha de vindre des de baix. Els càrrecs no s’hereten. No passen de pares a fills o de famílies barallades però amb interesos comuns. Esquerra Unida està morta i pelà. Amb la Glòria Marcos encara et podies esperar algun que altre desmai però amb la camarada Marga Sanz no alçaran un gat per la cua. La resta de diputats no adscrits estan fugits. Marina Albiol ha perdut el recurs de la samarreta desprès de què li prenguera el relleu la Mònica Oltra. I el BLOC, bé, uns diuen que si són de dretes i els altres que si són massa catalanistes però se’ls ha de reconèixer que són l’únic gra al cul que queda per este País. Encoratja per tant que en un moment en què la política està tan devaluada i la majoria dels mortals valencians pensen que els polítics estan per a forrar-se, hi haja gent valenta que haja reflexionat sobre la necessitat de fer política a este País. Com tanta gent que, des de la política, està partint-se la cara cada dia amb els mafiosos i lladres amb què ens ha tocat viure. Ací fem falta tots però, fins i tot jo amb tant de partit, acabaré tornant-me boig. Ara que pensant-ho bé encara entraríem en el Guinness dels rècords. Seríem el lloc més menut i amb més partits a l’esquerra del PSOE del món. Així que amics i amigues, el meu suport, encara que siga per allò que diuen que el moviment sana, i este País necessita posar-se en marxa.

Comparteix-ho
      

Un poc fruixet, no?Pss pss...He arribat fins al finalMira veus!Delipendo! (4,00 sobre 5)
3 Comentaris a “En moviment”
  • Ser valencianista i tindre una miqueta de trellat no vol dir estar \"a l\’esquerra del PSOE\". Mira que Joan F. Mira ho diu i ho repeteix, però no hi ha manera de fer-ho entendre.

    jaume, 4 novembre 2009 13:29

  • Mira Jaume,

    Jo ja entenc que hi ha valencianistes que no són d’esquerres. Només faltaria!
    Però una cosa és no ser d’esquerres i una altra “no estar a l’esquerra del PSOE.”
    És molt difícl no estar a l’esquerra del PSOE.

    Roberr Fuster, 4 novembre 2009 20:31

  • quin article més descaradament bloquero, no? Si el EU està acabat el BLOC també!

    Visca En Moviment!! Regeneració!!

    Miquel, 5 novembre 2009 01:30

Deixa un comentari

Articles anteriors
Grup de PIca'm al Facebook