Si en els anys setanta el valencianisme equivalia en molts à mbits a la modernitat, la segona dècada del segle XXI té la pinta d’heretar-ne la mateixa fama. Com tot moviment històric, requereix dades objectives favorables, l’atzar i la voluntat decidida dels seus protagonistes. I tot això es dóna en una mesura o altra a hores d’ara, sobretot a la Safor i a les Riberes. Ho he comprovat jo mateix a Gandia. Que Josep Piera haja escrit una biografia de sant Francesc de Borja és un senyal.
A Gandia està culminant un procés que s’encetà en els anys setanta, pel qual la ciutat ducal ha recuperat la seua memòria històrica (des de March fins a Borja) i lingüÃstica. De tal manera, que hi ha més d’una vintena d’escriptors que escriuen en la llengua pròpia,
lluny de tot complex i esperit provincià , que els fa assumir el concepte de la globalocalitat o modernitat del moment actual,
en què la qualitat cultural està per damunt de tot, aixà com el rebuig del patrioterisme.
Comparteix-ho




(4,50 sobre 5)









Deixa un comentari