És mal comú ferir qui vols amb un descuit, és freqüent també descarregar els nostres enuigs sobre els que tenim més a prop. Sí, és habitual, però no per això deixa d’estar mal fet, i de vegades et planteges si serà cert que estimes tant estes persones amb qui t’has desfogat.
Diu el refrany, “el que se ahoga no repara a lo que se agarra”, i crec jo que està encertat del tot. Potser aquells que ens ofeguem deuríem fixar-nos més i tindre cura de qui ens ajuda. Perquè tal volta la pròxima vegada que caiguem a l’aigua no hi haurà ni tansevol pedra o tronc algun al que aferrar-se.
D’altra banda, tendim a molestar-nos amb major facilitat amb les persones que ens importen, amb les que considerem que tenen un criteri o uns valors, o amb aquelles que ens encisen i enamoren.
Tanmateix, si realment estimem, l’enuig es passa prompte, doncs l’amor que sentim està per damunt d’això i de molt més.
En aquelles ocasions en que és així, qualsevol dels implicats demana disculpes, i l’assumpte es deixa per solucionat. Ara bé, podem voler persones que no saben què és el perdó, i tal vegada, davant d’ells, no puguem deixar de banda el rancor.
La ràbia no és bona, i els mals records amb bona dosi d’ella, menys encara. Provoquen desastres, i que fem mal, i també que una volta fet aquest, pensem de l’ésser danyat: “que li bomben”.
I després ens penedim, desitjant no haver dut mai a terme tan dolenta acció. Més ja és massa tard.
És possible llavors, que sí vullgam als que conscient o inconscientment ferim, però que el problema radique en que no sapiguem fer això “d’estimar”.
Comparteix-ho
(3,00 sobre 5)
o tal volta hages estimat i quan estas fins als collons de que el mon no responga prengues eixa actitud … no crec que siguem per defecte així, ens fan.
saforenc, 26 desembre 2009 11:35
La ràbia no és bona. Pero, de vegades sí deguem enfadar-nos amb els altres. No obstant, és difícil fer-ho amb la persona adequada, en el lloc adequat, en el moment adequat, en la justa medida i amb les paraules més apropiades.
De tota manera, si ens equivoquem em de tindre el valor de demanar perdó i penedir-se amb tota sinceritat.
Fernando, 27 desembre 2009 01:14
Estes festes son fotudes per a tots, però pareix,benvolguda Águeda, que enguany l’has feta bona. Tranquila, tots tenim un estúpid dins nostre lluitant per eixir a la superficie. Al final la qüestió radica en demostrar tanta habilitat per a treura la pota com per ficar-la (de totes maneres és més fàcil de dir que de fer).
Jeronik, 27 desembre 2009 15:14
O que a qui li l’han feta grossa és a mi i he fet: booom!
Águeda Almudena, 29 desembre 2009 20:30