El 2009 ens ha passat sense pena ni glòria. Mires la realitat que t’envolta i dius, però hi pot haver més desgraciat per metre quadrat? El cas Gürtel ens ha donat una certa videta. Res de nou. Que els del PP són uns xoriços ho saben fins els infants de llet. Zapatero ens ha dut a la fallida més absoluta però ara, en cosa d’hores, es convertirà en galactic -com el quillo Ronaldo- i se n’anirà de copes amb Obama. I la planetà ria PajÃn al·lucinarà en colorets. La polÃtica en general no ens ha donat molta marxa. A Espanya han santificat a Patxi López, un nacionalista espanyol que ara vol declarar Euskadi zona d’especial protecció per a les corregudes de bous. A Catalunya no saben què fer amb l’Estatut, el Montilla i els independentistes. A Madrid continuen furtant-nos la cartera, l’aigua, el tren, les autovies debades, els impostos de la Ford i Transmediterránea. Al PaÃs Valencià estem com sempre: tres provincias y una región, Valencia, Alicante y Castellón. Grà cies Alarte per ser el tonto útil de l’any. I l’amic Rouco Varela ens vol ex-comunicar perquè ens hem declarat insubmisos familiars, i moltes més que no diem perquè ens lligen xiquets i xiquetes. En qualsevol cas i com a bons seguidors de l’esperit valencià de Joan Monleon,  declarem esta festa de cap d’any inaugurada. El nostre Pare Noel ja fa dies que ha perdut el senderi i nosaltres ja tenim ganes de fer-li la competència. O si ho voleu d’una altra manera, esta portada de Cap d’Any que hui inaugurem és sols una excusa per enviar-vos a tots a fer la mà . Bon any 2010 als amics, coneguts, saludats i nacionalistes valencians de pedra picada. A la resta, que vos la Piquen.
Comparteix-ho
(sense valoració encara)
Doncs jo no estic d\’acord amb l\’editorialista, si bé reconec que a mi el que més m\’agrada és no estar d\’acord mai amb ningú. \"A tu el que t\’agrada és fer la contra\", em deia ma mare, pobra. I sÃ, però no es pot llegir que el 2009 ha passat sense pena ni glòria, i no botar de la cadira. I el Pica\’m? No és pena ni és glòria? Crec que ho és totes dueS coses, però sobretot un rebrot il·lusionant. \"Alguna cosa es mou en el taüt\", va dir la viuda. I era el mort, que s\’hi estava posant còmode… I l\’empastre tan fenomenal que s\’ha organitzat al paÃs? Perquè no sé si vos n\’heu adonat, però els polÃtics d\’acà han arribat a tanta subordinació a Madrid, tan no ser res de res, ni tres provÃncies, encara menys una regió, s\’han convertit en una sucursal tan sucursal, més espanyols que els mateixos espanyols, tant és aixà que els espanyols de soca-arrel s\’han mosquejat amb els polÃtics d\’acÃ, pensant-se que si eren tan llepaculs és perquè alguna cosa voldrien. I no era això, era la tradició valenciana, com les falles, però duta a l\’extrem mà xim. I ara resulta que de tanta mamoneria i malfiats que són els castellans-espanyols, s\’estan barallant els amos de Madrid amb la submissió valenciana. Cas insòlit en la polÃtica mundial. Si això no és pena com a mÃnim que baixe déu i ho veja.
ignasi mora, 31 desembre 2009 13:00