El vent colpeja suaument les iròniques cortines de la indecisió més reflexionada, i pensada. Un fum tòxic eclipsa els somnis, i les respostes son cremades per un silenci cada cop més cobejat per uns i tant malgastat per altres.
El soroll de la cÃnica batedora no em deixa trobar la llar de l’oblit i el no-res dels records. Els segons accentuen les paraules que aviat el temps esborrarà , però que a cada instant absorbeixen un diferent significat al taciturn diccionari de la vida.
El nostre primer petó que el temps va convertir en un més, el nostre últim petó que el temps va convertir en un petó de Judes; i en aquell moment els dos eren simplement petons.
Tot canvia, però, tot. Començada l’ampolla de vodka sonen les primeres notes del mut violà que acompanya un temps mort. Acabada l’ampolla de vodka veig la pluja darrere les ulleres de sol i m’acararone el cul amb paper lliure de merda. Un cop buida l’ampolla de vodka observe als irritants xiquets bufar Titanic amb la dolça flauta, als còmodes joves que lliguem pel tuenti, als adults escoltar el sexe i als vells veure obres a mig fer. Tot canvia, però, tot. El gat lladra.
La Blancaneus enverina a la bella bruixa que ha enamorat a set gegants que treballen, i treballen. Pinocchio ha tallat les cordes a Geppetto i l’ha fet lliure.
Europa ha segrestat i violat al dèu Zeus. Els ocells li canten a Llach. Un rei democrà tic o un dictador que estima. La nit de bruixes entre fogueres naix l ‘hivern. I nosaltres naixem vestits. Tal volta siga cert, i tot canvia…tot?
Comparteix-ho
(sense valoració encara)
Deixa un comentari