Pica'm

Viatjar per autopista  en vehicle lleuger des de Sant Vicent fins a Vinarós té un cost de vora 29€ en peatges. Que el valencianisme polític propose una vegada més el rescat de l’AP-7  i que el PP es sume a la seua proposta, senzillament, no té preu. I si el té, s’ha de pagar amb gust.El BLOC ha recuperat recentment una de les seues tradicionals reivindicacions polítiques que millor exemplifiquen el per què és necessari que valencians i valencianes comptem amb un partit propi sense dependències de ningú. Una d’eixes que fan referència a una defensa dels nostres interessos que sovint es veu entrebancada per les limitacions de qui està de lligat de mans i peus a Madrid.

En esta ocasió però el PP s’ha sumat. L’estratègia d’atac al govern socialista els força a - sense fer acte de constricció per haver renovat fa no res les concessions- reubicar-se en el mapa i apostar pel sí a la proposta del BLOC visualitzant una vegada més la incapacitat dels socialistes valencians a l’hora d’ exercir com a tals.

L’estranya alineació astral és denunciada com antinatural per una part de l’esquerra perfecta, com la definia amb encert Jesús Civera a un article recent.

Contraris a curioses alineacions astrals amb el PP però habituals promotors de la satel·lització respecte al PSOE critiquen allò que consideren un apocal·líptic viratge.

El recent nomenament d’Enric Morera com a Síndic de Compromís ha permès compensar i complementar  l’enèrgica tasca d’oposició realitzada per Mònica Oltra per la no menys necessària llavor de proposició del BLOC. I l’estratègia, encara que no exempta de riscos,  fins al moment està eixint redona a un partit que tracta de combinar amb equilibri taronja i verd al llenç de les Corts Valencianes.

El PP per la seua banda carrega dia sí dia també contra el BLOC al temps que no té més remei que sumar-se a les seues propostes de reivindicació. Fins al moment ho ha fet en temes com l’alliberament de l’AP-7 o les amenaces hídriques previstes a l’Estatut de Castella la Manxa i vorem què farà amb les caixes. No debades li ha eixit un seriós competidor  sense hipoteques a l’hora d’alçar la bandera de la defensa dels interessos valencians.

Castrat com està el PSPV-PSOE per Ferraz, el BLOC no només li dóna la rèplica progressista al  suposat valencianisme de la bancada popular sinó que, per raons més que evidents, la dobla i la supera tot marcant-li l’agenda al partit del govern.

En este context , quan els diputats valencianistes coincideixen en més d’un 90% de les votacions amb la resta de formacions de l’oposició, ningú no s’hauria de tirar les mans al cap al comprovar com el valencianisme de progrés desperta les contradiccions del bipartidisme centralista. Un binomi que modula el seu discurs en funció de les sigles que ocupen la Moncloa i no en funció de les pròpies necessitats dels valencians i les valencianes.

I el BLOC, això sí, hauria d’aprofitar l’oportunitat per tal d’explicar-li al  seu electorat que no deu pagar-li peatges a ningú i que, com diu l’anunci de birres, ser d’esquerres mola, però ser del valencianisme progressista mola més.