Per Gemma Calvet
La polÃtica de l’espectacle i de les paraules buides omple els diaris amb l’esmorzar del president de govern. Després de tanta expectació, va fer el discurs breu i gens erudit, davant de 3.500 persones que tenen el privilegi de participar d’un lobby conservador impulsat per Bush. Això sÃ, amb presència del matrimoni Obama. Ha desaprofitat l’ocasió de dir quelcom més que el que era previsible, de parlar clar.
A més del tòpic d’Amèrica paÃs de la llibertat, i de citar un parà graf bÃblic sobre la dignitat del treball, el recurs de recórrer al Quijote té molt de metafòric. Certament, pel que fa a l’home que no troba el lloc, Zapatero té molt del personatge de Cervantes. No hi ha res de contribució a la polÃtica de l’Estat, en aquest esdeveniment, més enllà d’aquest pretès honor d’ésser convidats.
Al contrari, la gent del carrer, la que pateix la crisi, encara ha sentit més distà ncia d’aquest governant que un dia va generar confiança i que ara, en l’opinió de quasi tothom, inclosos els seus, és l’exemple de la desgovernança.
En un governant el pitjor que se li pot retreure són promeses incomplertes, negació de la realitat, optimisme adolescent en temps de crisis, manca de dià leg amb els cogovernants i desorientació en les accions de govern. Primer 400 euros a tothom, ara pujada d’impostos. Es nega a una reforma laboral però s’atreveix a qüestionar la jubilació. Primer es congratula de l’esplèndid sistema bancari espanyol, després promou l’ajut públic als bancs amb una opacitat total de control. Ara BotÃn anuncia un benefici de milers de milions d’euros. DifÃcilment la ciutadania pot comprendre alguna cosa. A més d’absència de lideratge, hi ha una certa dosis de cinisme. Richard Sennett, el sociòleg que va introduir amb El respeto una mirada de valor a la polÃtica, ara en El artesano reivindica l’orgull pel treball propi, l’ètica en el procés de tot treball, i la dimensió de treball en l’”ars politica“. D’això hauria pogut parlar Zapatero en els seus precs americans. De la dificultat actual en la polÃtica, dels reptes de la democrà cia, del control del sistema econòmic. Calia humilitat i realisme. Encara que fos en espanyol.
Trobat a l’Avui.
Comparteix-ho
(sense valoració encara)
Deixa un comentari