Per Bartomeu Mestre i Sureda “Balutxo”
El llenguatge no és neutral. L’acció contra la nostra identitat compta amb un llenguatge en clau espanyola, orientat a esborrar-nos la memòria, que té la complicitat del regionalisme provincià . Ens amaguen allò que som i ens fan creure que som com ells. El “siau qui sou!” esdevé “siau qui són”.
Vaig escriure que la llengua és més que un vehicle de comunicació; una eina d’expressió; un model de vida per entendre el món. També és una arma eficaç. Dir les coses d’una manera o d’una altra té efectes distints. Entre “no m’he explicat” i “no m’has entès”, hi ha la distà ncia que separa la modèstia del menyspreu. Com aquest exemple, a l’hora de negociar, n’hi ha centenars.
Els eufemismes per endolcir defectes i blasmar virtuts anul·len la comunicació objectiva. AixÃ, les mentides oficials són fonts ben informades i la veritat filtracions interessades. El lloc on es priva de llibertat es diu zulo o institució penitencià ria, segons si és legal o il·legal. La mateixa condició que diferencia l’impost revolucionari de l’“hacienda somos todos”.
Els pobres són persones amb recursos escassos, l’imperialisme s’anomena globalització, putejar el personal és fer moobing, acomiadar obrers, flexibilitat laboral, el cà ncer o la sida, llargues malalties, aplicar la pena de mort és ajusticiar. Els estats invasors fan missions de pau i els morts civils són danys col·laterals, mentre que els seus són vÃctimes del terrorisme. Negociar amb ETA és un xantatge a l’estat; si és amb pirates de Somà lia és una acció humanità ria.
Llegir més a Dbalears.cat
Comparteix-ho
(sense valoració encara)
Deixa un comentari