Una història d’estiu, d’aquest estiu

21 de agost de 2010 a , , .


Eixia de casa de bon matí i davant de mi anava un motard d’estiu, o siga, un home maduret, amb una gran moto novíssima o lluentíssima, o les dues coses alhora. La grandària de la moto empetitia prou a l’home, i darrere del se casc negre lluïa orgullós una pegatina amb una bandera d’Espanya. L’estampa quedava completada per un finíssim pal d’acer inoxidable coronat per altra bandereta d’Espanya, aquesta vegada onejant al costat dret del cul del motorista.

Llegir article complet

Rematant amb nacionalismes

14 de agost de 2010 a , , .


En el diari Levante del 12 d’agost, Jesús Civera rematava així un article: “…el nacionalismo es la médula espinal del pensamiento reaccionario español“. Les conclusions finals rotundes, sense explicacions, solen crear confusió. A quin nacionalisme es refereix l’autor? Al de la “Roja“, premsa madrilenya i sentiment nacional profund espanyol?

Llegir article complet

Dones i nacions

27 de juliol de 2010 a , , .


Enguany el congrés dels Premis Octubre tindrà com a objectiu  posar en relleu com els conflictes nacionals afecten el desenvolupament, el creixement i la llibertat de les dones. Alhora, es vol aprofundir en quina és l’aportació del col·lectiu femení al món de la política i la perspectiva i la visió específicament feminista en la resolució dels conflictes i l’evolució de les nacions.

Llegir article complet

Excés espanyol

12 de juliol de 2010 a , , .


No sóc tan idiota com per estranyar-me de la celebració que encara a estes hores recorre l’esperit, els carrers i, especialment, les pantalles de les televisions de mitja Confederació Ibèrica de Nacions per culpa del triomf de la selecció espanyola de futbol en la final del Mundial de Sud-àfrica.

Llegir article complet

El procés

9 de juliol de 2010 a , .


-Vol dir, senyor jutge, que jo sóc el provocador?
-¡No lo puede negar!
-Vosté creu que provoca una dona que un dia es planta i diu als mascles de la casa que, a pesar de la tradició, ella no pot anar a treballar i després fer tota la feina de casa?

Llegir article complet

Futbol espanyol?

8 de juliol de 2010 a , , .


Un amic em va contar que en un internat d’Agres dels anys trenta la repressió lingüística era tal que inclús al pati penjaven al coll dels alumnes una fusta d’un dit de grossa on hi havia escrit: “Por hablar en valenciano, toma esta tarjeta, hermano”. Qui la duia al coll havia de delatar un company que pillara parlant en valencià i així traspassar-li-la. L’anècdota s’ha repetit de mil maneres en els centres docents i en els no docents. La repressió del valencià començà en el segle XV.

Llegir article complet

El valor afegit de l’esport

8 de juliol de 2010 a , , .


El valor de l’esport, i més concretament del futbol, per reforçar els elements definidors de la nació és prou conegut. I hi ha diversos exemples. Durant el mundial de 1990, la selecció alemanya va aprofitar-ho per difondre la fortalesa d’una Alemanya que acabava de reunificar-se. La selecció de Bèlgica, en canvi, s’ha convertit en un dels pocs elements simbòlics que uneix encara ara la comunitat nacional valona.

Llegir article complet

Hablan en guaraní para fastidiar

5 de juliol de 2010 a , , .


Nacionalisme banal. No calen definicions: només cal veure un partit de “la roja” en un canal de televisió espanyol. Ara bé, Billig va fer curt: he estat mirant el mundial amb la parabòlica per un canal alemany; i hui he vist com Alemanya li’n colava quatre a Argentina. El narrador semblava un presentador de l’oratge.

Llegir article complet

La influència nacionalista

23 de juny de 2010 a , , .


El PP i el PSOE, com a bons nacionalistes espanyols, es preocupen de comptar amb una selecció nacional de futbol i de la resta d’esports, amb una sèrie de museus de primera categoria, amb l‘Institut Cervantes i amb un llarg etcètera. A vegades exigeixen la col·laboració de tot l’Estat. A vegades s’ho arreglen ells sols, ja que en aspectes lingüístics identifiquen Espanya amb el castellà.

Llegir article complet

0-1

17 de juny de 2010 a , .


Quan vaig pujar ahir en un taxi de València, per la ràdio deien que faltaven uns pocs minuts perquè s’acabara el partit de futbol entre Espanya i Suïssa. El locutor estava histèric. El taxista estic convençut que anava a mes de 100 km/h. L’últim minut de joc vaig intentar recordar el “Pare Nostre” i se m’havia oblidat… Segur que vaig al·lucinar perquè si ens estampàvem contra paret o cotxe, em veia travessant la porteria del Suïssa. Per fi, al taxista li va caure una llàgrima i tot s’havia acabat.

Llegir article complet

Grup de PIca'm al Facebook