2 de setembre de 2010 a globalitat, pensament.
Cada dia em sorprenc més de la petrificació ideològica en què vivim. S’acabà el lamentable comunisme soviètic i ens hem quedat instal· lats en el lamentable capitalisme, en la seua versió de societat de consum. I tothom tan desvanit. Però ningú ha advertit que aquest sistema és un desastre? Des del punt de vista econòmic (digue-li-ho als milions que moren de fam), polÃtic, social, etc.
26 de agost de 2010 a pensament, PolÃtica, valencianisme.
Ni pro ni anti, almenys discursivament - que si jutgem els fets ja hauriem de matissar-ho - els socialistes valencians es mostren avalencianistes en tant que fa anys que - malgrat interessades excepcions- abandonaren la idea d’explotar el discurs valencianista com a filó electoral. I és aixà què, tot i històricament tindre una bossa de votants valencianistes captiva entre els valors amb els quals el PSOE valencià tracta de vendre la moto no hi és la idea de paÃs.
18 de agost de 2010 a pensament, PolÃtica.
Amb el desig d’oblidar una mica la misèria polÃtica de cada dia, he començat a rellegir fragments del tercer volum de la història de la filosofia de François Châtelet. Sorpresa! M’he adonat que el que cal és llegir més filosofia i menys tonteries. I per a mostra, la transcripció que faig en el segon parà graf, que, a més d’una anà lisi lúcida, ens suggereix què està passant amb la filosofia ara i acÃ.
25 de maig de 2010 a història, pensament.
Alguns diuen que la història sempre es repeteix, d’altres que es repeteix si no s’ha tancat en fals, etcètera. Des del meu punt de vista, tot i que certs eixos interiors es poden repetir, la història no calca mai un perÃode anterior. Sinó que pilla per sorpresa a tothom quan fa una de les seues erupcions volcà niques. O tampoc seria aixÃ.
26 de abril de 2010 a pensament, PolÃtica, valencianisme.
Disculpeu l’exabrupte del tÃtol. No es que em faça especial il·lusió parafrasejar la consigna revolucionà ria puix sempre m’ha copsat la contundència de la disjuntiva que hi conté. L’elecció del tÃtol no és per tant  una ordre i encara menys un desig. Més bé es tracta, senzillament, d’una profunda preocupació.
21 de abril de 2010 a pensament, valencianisme.
El dissabte es presenta en societat la Fundació Valencianista i Demòcrata Josep LluÃs Blasco. És una entitat cÃvica que tindrà per objecte difondre el pensament polÃtic, social i cultural de Josep Lluis Blasco, aixà com de les persones i entitats que, com ell, han basat els seus ideals i la seua acció pública en la defensa de la llibertat, la democrà cia, el nacionalisme i el progrés dels pobles i de les persones.
26 de febrer de 2010 a pensament.
Sol passar que confonguem allò que maquina la raó amb el que per costum més que res anomenem la realitat. No ve d’ara, això. Des dels primers filòsofs presocrà tics s’ha intentat descobrir la realitat amb eixa maquineta imaginativa que es diu raó.
16 de febrer de 2010 a dones, pensament, premsa.
Fa temps que comprar la premsa al quiosc esdevingué una vertadera pèrdua de temps, perquè a la baixada sistemà tica de la qualitat informativa de la majoria dels diaris (en el cas dels diaris valencians esta baixada és imperceptible perquè la nostra premsa no podia ser més lamentable del que ja ho és) cal sumar com a factor determinant
17 de gener de 2010 a pensament.
Per Joan F. Mira
Això era un dinar del jurat d’un premi d’assaig (bà sicament filosòfic) en memòria de Josep LluÃs Blasco. Dinà vem, doncs, tres filòsofs, un fÃsic teòric i un servidor, que no és ni una cosa ni l’altra. Tot menjant coses bones i bevent vi del Pinós, excel·lent, parlà vem dels dèficits ontològics de la realitat, que és una qüestió molt antiga.
16 de gener de 2010 a pensament.
Per Manuel Baixauli
De gran, m’agradaria ser dimissionari. Dimitir és una actitud noble, fascinant. I subversiva. No parle, és clar, d’aquells que dimiteixen per força, pressionats pels altres o per la justÃcia o per la salut, sinó dels dimissionaris imprevistos, absurds, gratuïts,
