12 de agost de 2010 a dones, homes, relacions, vÃdeo.
L’estiu és una època genial per a lligar, especialment per allò que dirÃem rotllos d’una nit d’estiu.. .però tant a l’estiu com a la resta de l’any.. qui lliga més, els homes o les dones? O millor encara, qui està més predisposat per a lligar, els homes o les dones?
19 de juliol de 2010 a relacions, vida.
Tornava a casa amb dues idees al cap: el reconeixement del meu partenaire de la seua pròpia fragilitat i la tendència que tinc perquè em caiguen al terra els objectes més delicats, i justament per això em vaig adormir preguntant-me si havia fet bé proposant-li a boca de canó quan m’acomiadava: ¿Cenamos el sábado?
16 de juliol de 2010 a relacions, vida.
Arribà amb cinc minuts de retard, i li ho vaig retraure. ¿Sabes que hace mucho tiempo que llegar tarde dejó de considerarse un signo de distinción? Va traure un llibret de la butxaca de darrere del pantaló i me l’allargà . Esto para compensar. Era El zoo de cristal, de Tennesse Williams. I mentalment em vaig dir que sÃ, que compensava l’espera.
15 de juliol de 2010 a internet, relacions, vida.
Durant els dies següents vam començar a intercanviar correus electrònics. Cada vegada més llargs, més treballats i més enginyosos i d’una forma absolutament sorprenent el pesar dels darrers dies canvià per un renovat optimisme.
14 de juliol de 2010 a internet, relacions, vida.
Fa un parell de setmanes, tot just quan vaig acceptar que la relació que havia portat durant un any havia mort i que no tenia una altra opció que passar pà gina de la forma més rà pida i menys intensa possible, vaig cometre la temeritat de buscar un clau exprés a Internet.
13 de juliol de 2010 a relacions, vida.
La setmana passada vaig sopar a casa d’una parella de jovençans, açò és: casats de ben poc, en companyia d’un grup d’amics. Fou una vetllada correcta i distesa, sense pretensions i amb una conversa lleugera, fins que en un moment donat la jove esposa interrompé la ciacciara i amb els ulls mirant al terra exclamà sense que ningú haguera preguntat:
5 de juliol de 2010 a llibres, relacions, vida.
Diumenge de vesprada em sentia com un salvatge: portava des de dijous sense afaitar-me, tenia la pell bronzejada i amb rastres de sal, arena entre els dits dels peus descalços i portava roba vella, de platja, arrugada i amb olor a marinada.
1 de juliol de 2010 a amor, gay, relacions.
Sempre que he de fer front a una ruptura sentimental prove a racionalitzar les coses i a reconduir la rà bia, la impotència i la decepció a sentiments més profitosos. Intente que el fet de sentir-me dolgut, estafat i humiliat no em faça perdre de vista que sempre es pot aprendre alguna cosa i que potser el temps que has dedicat a una persona, a una relació, a uns sentiments no és, en definitiva, temps perdut i que ha servit per alguna cosa.
20 de maig de 2010 a relacions, viatges, vida.
Que m’agrada viatjar no és cap secret. De fet, fer un viatge per plaer és una de les formes més burgeses que l’actual societat occidental ha fomentat massivament i que les companyies aèries de baix cost han popularitzat de forma abusiva.
14 de maig de 2010 a amor, relacions, vida.
Quan entre al llit el diumenge tinc la sensació que encara hi és. Potser és perquè ha marxat fa tan poc de temps que la seua banda del llit encara no s’ha gelat. O perquè l’habitació encara reté la seua olor. Siga com siga, el diumenge m’adorm com si encara el tinguera a prop i poguera abraçar-lo.
